Les mestres d’audició i llenguatge, que som les encarregades de fer la logopèdia al centre, darrerament ens estem trobant un augment de casos de nens amb problemes al parlar, i que molts son provocats per uns hàbits alimentaris no adequats a les edats de 3-6.Hàbits com la utilització de biberons, menjars triturats, "papilles", abús de panets molt "mollets" etc.... i d´ altres casos de fillets que encara fan servir el xumet o es xupen el dit.
Aquests mals hàbits podem portar conseqüències com:
- L’ús de biberó (no importa la quantitat d’ells que es prenguin al dia) fa que continuï el reflex primari de la succió. Els moviments de la llengua per a succionar són senzills, poc evolucionats i no faciliten els futurs moviments articulatoris de la llengua, necessaris per parlar i que s’aconsegueixen amb l’exercici de mastegar.
- Xupar el dit pot provocar deformacions a les genives, dents i paladar. A l’introduir el dit a la boca s’està pressionant el paladar. Tota la dentadura dels nens es troba afectada fins i tot la musculatura facial i bucal. La llengua adopta una postura baixa dins la boca, postura incorrecte per una bona producció fonètica.
És important evitar repetir al fillet les paraules tal com ell les pronuncia ( si ho fa malament) i no corregir-lo contínuament.
Totes aquestes problemàtiques s’agreugen quan comencen la lecto-escriptura, ja que els errors a la parla passen a ser errors a l’hora d’escriure.
Esperem que les famílies ajudin als fillets a eliminar aquests mals hàbits.
hOLA, gràcies per aquest post. Està molt ben explicat. Potser l'utilitzi a l'escola, ja us citaré com a font, perquè nosaltres també ens hi trobem amb aquesta situació.
ResponEliminaEndavant amb el bloc! xènia.
M'ha semblat ben interessant aquest article, ja que tenc una filleta de 2 anys. Per sort, ja li he pogut treure el xumet, ara em queda llevar-li el biberó. Però, tot ho he de fer pas per pas.
ResponElimina