Aprofitant que està apunt d'obrir-se una sala multisensorial a Maó, us volem explicar en què consisteix.
Etimològicament la paraula "Snoezelen" está composta per dues paraules que signifiquen impregnar-se i somniar. Neix a Holanda.
Aquesta sala és un ambient construit al voltant de determinats estímuls sensorials.
Des d'aquest espai les persones que tenen tancades algunes portes sensorials troben altres formes de relacionar-se amb el món, de sentir plaer, de reconèixer les seves cames i els seus braços, en un espai d'experimentació multisensorial.
Anomenem experiència multisensorial a allò que es percep mitjançant una combinació dels sentits (tacte, oïda, vista, olfacte, vestibular, propioceptiu, etc.).
Els nostres fiets no poden gaudir de tots els seus sentits, pel que necessiten una ajuda extra per poder establir contacte amb la realitat.
Mentre que a un fiet sense discapacitat li bastaria amb una o dues pistes sensorials per saber què esteim percebent, el fiet amb discapacitat necessita un enfocament multisensorial que li permeti reconèixer, p. ex. una pilota. Quantes més pistes sensorials li donem, més facilitarem la comprensió del concepte "pilota".
L'estimulació sensorial ajuda a despertar i potenciar els seus sentits, els quals li permeten manifestar els seus desitjos, sentiments, emocions i pensaments, per poder comunicar i expressar-se amb els altres. Així podem millorar las seva qualitat de vida, buscant el seu benestar físic, psíquic i emocional.
A aquestes sales hi podem trobar: llit d'aigua, columna de bimbolles, fibra òptica, projector d'imatges, bolla de miralls i focus colors, piscina de pilotes, puff postural, música ambiental, difusor d'aromes...
L'estimulació sensorial no s'utilitza com a part aïllada d'un programa de rehabilitació. És una eina terapèutica més, que complementa els tractaments que es reben. Dins d'un entorn d'intervenció interdisciplinari, els objectius, el desenvolupament de les sessions, i el registre de les mateixes seran fruit del treball conjunt de totes les terapeutes (fisioterapeuta, logopeda, mestra...).
El programa sensorial hauria de ser individualitzat o en petit grup. Requereix una valoració prèvia del fiet amb la finalitat de que el terapeuta dosifiqui els estímuls en funció de la tolerància de cada fiet, segons les seves necessitats.
Es pot fer un treball a dos nivells: un nivell més corporal (plaer sensoriomotor, estimulació vestibular, el moviment, esquema corporal, etc.) i un altre potenciant aspectes com la capacitat d'exploració, resposta d'orientació, atenció, percepció, orientació espaial, memòria, formulació i validació d'hipòtesis, estat psicoafectiu, trets de personalitat, etc.
LA HIPOTERÀPIA
Com que és una activitat de l’escola, encara que s’enfoqui com una sessió més de fisioteràpia, es tenen en compte tots els àmbits en el que la hipoteràpia pot ser beneficiosa, valorant-la com una activitat integral i coordinant amb els diferents professionals que l’atenen.
